Primera sessió del nou curs, en què el musicòleg Oriol Pérez Treviño va introduir-nos a l’obra mestra de F. J. Haydn (1732-1809), La Creació. El compositor va realitzar un oratori de grans proporcions inspirat en l’impacte que li havien produït alguns oratoris de Händel i Mozart. A Die Schöpfung (La Creació), compost entre 1796 i 1797, no només va apostar per la creació d’un oratori barroc, amb un llenguatge musical clàssic, sinó que també hi va dipositar i materialitzar el seu univers de fermes creences religioses. Va contribuir decididament a aquest univers la trobada amb l’astrònom i oboista William Herschel (1738-1822), descobridor el 1781 del planeta Urà, que amb l’ajuda d’un telescopi li va permetre observar el firmament. Aquella experiència va ser fonamental per a un oratori que troba en l’estètica del sublim la seva màxima justificació; això és: mostrar i possibilitar una experiència de l’infinit en els oients. El llibret anònim anglès original (The Creation of the World) s’havia escrit basant-se en tres fonts literàries: els llibres del Gènesi i els salms (pertanyents a l’Antic Testament) i el poema èpic El paradís perdut de John Milton (1608-1674).
Oriol Pérez i Treviño (Manresa, 1972). Musicòleg i assagista, és fundador i impulsor de l’Orquestra del Montsalvat. Al llarg de la seva trajectòria ha estat, entre d’altres, director general de L’Auditori de Barcelona, director artístic del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, coordinador general del Centre Robert Gerhard i de la Xarxa de Músiques a Catalunya. Ha publicat diferents llibres i articles centrats en temàtiques relacionades amb el romanticisme i l’espiritualitat.