LLENA DESXIFRA TÀPIES A SANTA CECÍLIA
Antoni Llena va posar llum a l’obra de Tàpies en la seva conferència a Santa Cecília. La coneixença d’amistat amb Tàpies i la pròpia sensibilitat de Llena com a creador plàstic ens van endinsar en l’espiritualitat de l’obra de Tàpies. Llena ens va parlar dels contrastos de Tàpies en la seva personalitat, però també de com traslladava les seves inquietuds vitals a la seva obra: la convicció de ser artista, la representació de la divinitat, el respecte per la mort, la feblesa del cos humà... Els comentaris de les obres projectades en pantalla va permetre als assistents conèixer una mica millor l’obra d’un dels genis de l’art del segle XX.
Tàpies encara?
D’en Tàpies, se’n diuen moltes coses. Que si és un bruixot entabanaire, astut i farsant. Que si és un egocèntric ofuscat; un rei Herodes insegur que, si pogués, faria matar tots els altres artistes perquè ningú no arribés a eclipsar la seva esplendor. Que si és un rei Mides presoner de la seva felicitat. Que si és un boig irritable –oh bogeria, avui la teva força tan insulsament canalitzada! Que si és orgullós i vanitós... Però també se’n diu que si és un savi. Que si és humil i bondadós, tendre i generós, tímid i patidor, elegant i sofisticat. Un home compromès amb els homes i un home profundament religiós... Això que es diu d’ell és veritat, si s’agafa com un tot, i és mentida, si es considera separadament. Aquests ingredients sumats fan un còctel que es diu genialitat. Doncs bé, “geni” lliga amb “genuí” i, “genuí” fa pensar en “natura”, aquesta natura que, en termes de Novalis, resulta “sobreabundant”.
Antoni Llena, 1998