Música callada resumeix la concepció pianística de Mompou a través d’una escriptura depurada, de caràcter místic, que reflecteix de forma genuïna el darrer estil del compositor. La línia que tracen aquests quatre quaderns mostren una música estàtica, més concisa i sintètica que mai en el conjunt de la seva obra precedent que tendeix vers un llenguatge més actual, més contingut i cerebral, però sotmès a un ideal de simplicitat i claredat. La seva concepció harmònica evoluciona vers la dissonància i l'abstracció, sovint complexa de comprendre, sense perdre, però, un profund poder de suggestió.
Música callada va ser composada entre el 1951 i el 1967 i s’organitza en quatre quaderns. El títol sorgeix d’uns versos del Cántico Espiritual de Sant Joan de la Creu: “…La noche sosegada / en par de los levantes de la aurora, la “Música callada” / la soledad sonora / la cena que recrea y enamora.” També s’inspira en l’impuls de trobar aquell silenci interior que tan clarament reflecteix l’esperit de Mompou a l’hora de compondre.