Miquel de Palol va omplir amb la seva poesia la darrera sessió de l’any 2018 a Santa Cecília de Montserrat. L’escriptor va llegir una tria de poemes de la seva llarga trajectòria literària, entre ells alguns encara inèdits. Miquel de Palol es defineix com “un aprenent que practica en els límits”. En els seus versos vam copsar profunditat i sarcasme, tendresa, ironia i humor.
"És matèria de manuals per estudiants una idea de poesia com l’expressió directa dels sentiments del poeta, d’allò que descendint en la sinècdoque se’n diria lírica; i una de novel·la –artefacte més evolucionat– com la transposició de sentiments i peripècies a d’altres protagonistes exteriors a l’autor, un terreny assimilable a l’èpica, ja que la poesia és el nucli de tota la literatura, a partir de la nomenclatura aristotèlica. La distinció va més enllà de l’ús de la primera persona en el primer cas, i de la tercera en el segon, i en la modernitat, el neguit de l’horror vacui ha diluït –per alguns, feliçment– les fronteres entre gèneres. Aquests són els últims poemes d’un aprenent que practica en els límits, i les conseqüències formals del tracte continuat amb diferents punts de vista."
Miquel de Palol