La intervenció de Sean Scully

Des del primer moment el pintor es va proposar de conservar l’ambient sagrat propici a la contemplació i la meditació silenciosa d’aquest temple consagrat pels segles. I encara, ja des del començament l’artista va decidir que el tema principal de la seva intervenció en aquell espai havia de ser la sèrie Holly, que el 2004 havia instal·lat a la Kunstverein, a Aichach.

Aquest conjunt és una interpretació personal de les catorze estacions del viacrucis en memòria de la seva mare, Ivy, poc després de la seva mort. Rememorant vivències indelebles de la seva infantesa, Scully es va veure ell mateix, quan només tenia sis anys, mirant estamordit les estacions del viacrucis a la petita església de Highbury, mentre una forta calamarsada retrunyia contra la teulada. La sèrie Holly es va dispersar després de l’exposició a Aichach, però Scully l’ha recreada de bell nou, diferent però igualment intensa, per a aquesta definitiva instal·lació a Montserrat amb el nom Holly-Stationes.

La intervenció de Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat es va anar incrementant amb el pas del temps. El 2012, immediatament després de la sèrie Holly, l’artista va pintar Cecília, en la qual volia reflectir l’ànima de la titular de l’església: la feminitat, la música, l’amor i l’art. Té una tonalitat i una composició singulars dins del conjunt: una gamma cromàtica més viva i alegre i un encaix compositiu més complex i artificiós. Scully fa una altra aproximació al mateix tema en la segona Cecília (Landline Cecília), de 2015, on predominen els blaus i un vermellós càlid que suggereixen l’esperit serè i animós de l’heroïna. El tríptic que porta el nom Doric Nyx (2013) remet visualment a Holly i es distingeix per l’austeritat intensa i profunda del seu cromatisme, que fa pensar en un caràcter equilibrat i viril. I encara un altre tríptic més petit, de 2014, és una melodia harmònica de blaus molt diversos que es combinen suaument i produeixen un efecte dolç i somiós. En tots els casos la tècnica emprada és oli sobre alumini o sobre coure, i algunes de les peces són imponents, de grans dimensions. L’última pintura que l’artista ha incorporat al conjunt és un oli sobre tela titulat Barcelona Wall of Light Pink (2013).

L’aportació artística de Sean Scully es complementa encara amb vuit vidrieres de colors diversos (vermell de color vi, ocre de color or, blau de color mar) que tanquen les vuit espitlleres de l’església. Són tres colors molt habituals a la pintura de Sean Scully. L’artista ha dissenyat vitralls i ha comprovat amb plena satisfacció l’efecte dels seus colors preferits quan són travessats per la llum natural i obtenen espontàniament unes irisacions que la pintura no pot aconseguir; és com si amb la llum variant en el transcurs del dia cobressin vida pròpia.  

Per primera vegada en tota la seva llarga carrera pictòrica, Sean Scully ha pintat tres frescos a l’església de Santa Cecília, seguint fidelíssimament aquesta tècnica mil·lenària. Són composicions d’estrats i barres –molt de l’estil Scully–, intervencions de dimensions petites que aporten calidesa i contrasten amb les peces de grans dimensions que omplen les parets del temple.

Finalment, Scully ha aportat tres precioses creus de vidre per a l’altar i els murs laterals, a més d’un reraltar de vidres de colors i quatre canelobres. Tot plegat és una simfonia artística que meravellarà tots els que vegin la nova església de Santa Cecília.

Fotos: © Raül Maigí / Museu de Montserrat